I l’informàtica es va fer musical…
27/11/2013 · Connectats

 

El 1984 (el de debò, no el d’Orwell…) es va donar un pas definitiu en l’inevitable i imminent agermanament informatico-musical. En plena efervescència de la tecnologia FM (un dia n’hem de parlar…) i amb el MIDI encara tendre, Yamaha va treure al mercat un aparell curiós, la consola CX5M. Perquè curiós? Doncs per que ens van explicar que era un ordinador musical, Yamaha no havia fabricat mai ordinadors, i MOLT poca gent feia servir ordinadors per fer música… En aquests anys la majoria de la població tan sols veia en els ordinadors personals una maquina de videojocs… Aquells entranyables jocs de tennis, els primers “Mario”, els “Packman”… Algú tenia a casa un Atari, amb aquell enooorme cartutx que contenia l’ informació… Altres anaven més enllà, començat a programar amb un Amstrad… però música?

Pacman
Yamaha dominava el mercat del so FM (vam parlar dels DX-7 i DX-9, dels mòduls TX, de les caixes de ritmes…) També era pioner i firmant del Protocol MIDI, i els seus aparells complien amb l’estàndard GM. Així doncs, els visionaris enginyers nipons van veure la possibilitat de crear una màquina quasi-exclusivament dedicada a la creació musical, ajuntant aquests elements. El CX5M equipava de sèrie una placa de so General Instruments AY-3-8910, més un mòdul de so FM SFG-01. Aquest mòdul, amb 4 operadors, 8 algoritmes, polifonia de 8 notes i 46 sons pregravats era de lo milloret que es podia trobar en el mercat, sonicament parlant. Però es que a més, el CX5M es podia expandir amb programes addicionals, que es venien en cartutx  (treballava amb l’ idioma estàndard MSX) Podíem obtenir editors de so, tant per la placa interna com per editar els sons dels nostres DX i TX, sequenciadors gràfics de 4 pistes, editors de ritme, editors multimèdia… fins i tot hi havia un processador de text! No cal dir que el CX5M també portava de sèrie ports MIDI in i Out, que en un principi tan sols servien per connectar sintes Yamaha, però a partir del Cx5MII ja es van convertir en Universals. En fi, una autèntica màquina musical!

Yamaha_CX5MII128_2
Desde el principi, el CX5M va haver d’enfrontar enemics poderosos. El 1985 Atari i Commodore van presentar quasi simultàniament el models ST i Amiga, respectivament. L’Atari ST era una clara aposta multimèdia. També incorporava de sèrie connexions MIDI, però afegia un sistema operatiu molt més intuïtiu, amb elements innovadors com les icones en pantalla i el ratolí (abans, els ordinadors NO tenien ratolí…) El Commodore Amiga es pot considerar el primer ordinador autènticament multi-tasca de l’historia. El seu esquema de hardware es basava en grups de processadors dedicats exclusivament a diferents aplicacions, de manera que una tasca no entorpia ni alentia l’altra. A més, incorporava so estereofònic, síntesi de veu i era capaç de llegir textos, i en un moment en que la majoria d’ordinadors amb prou feines arribaven als 16 colors ECA, l’Amiga era capaç de mostrar-ne 4.096!

amiga4
El CX5M no va rutllar… Yamaha no tenia implantació en el mercat informàtic, i en un moment en que el mercat dels frikis-tecnológics-musicals ja era bastant madur, el músic no estava disposat a invertir en una màquina que no deixava de ser més que un sequenciador amb gràfics. Si, tenia un so excel·lent, però l’usuari interessat en aquestes màquines ja tenia varis aparells físics i encara faltava temps per els instruments virtuals… El Cx5M estava limitat per una RAM de 32K, mentre l’Amiga s’espavilava d’una manera admirable amb 256K i l’Atari ST disposava d’uns envejables 512K, ampliables a 4Mb! Yamaha va veure a temps que aquesta no era la seva guerra i va plegar veles. Desgraciadament, Atari i Commodore tampoc van poder resistir els anys i els enemics poderosos i van acabar desapareixent de l’escenari, però la llavor estava plantada i abonada… L’informàtica mai més ha deixat de ser musical!

Text: Ferran Solans / Fotos: Internet

Deixa un comentari