Against me! “Transgender Dysphoria Blues”
21/01/2014 · Crítiques

525266_10152913938715021_942629276_n

· Si algun grup ha generat tanta polseguera com expectació des de mitjans de l’any passat fins a dia d’avui, que surt a la venta, aquest grup ha estat Against Me! amb el seu”Transgender Dysphoria Blues”, tota una rebequeria (amb el bon sentit de la paraula) de la seva evolucionada i revolucionada cantant, Laura Jane Grace. Com molt bé indica el nom d’aquest darrer treball, Against Me! exploten més que mai amb un disc reivindicatiu i dur maquillat a la perfecció amb el blues radical i brut marca de la casa.

1495159_10152916306715021_1645511848_o

L’expectació passava per descobrir de quina manera la banda de Florida tractava el tema que havia esquitxat la premsa més rosa i vomitiva del panorama musical: la transsexualitat de Thomas James Gabel. La resposta a tot aquest sensacionalisme i morbo és la cançó que obre el disc, Transgender Dysphoria Blues, un atac de ràbia tant instrumental com vocal contra les mirades que des de petit atacaven al cantant. Una sortida de l’arma  ri contundent, amb una melodia directa i perfecta, unes cordes que ofereixen un soroll preciós i una bateria que dóna constantment cops de puny a les cares dels més tancats de ment. True Trans Soul Rebel, calma els ànims del primer atac amb uns ritmes més tranquils, uns instruments més clars, amb una bateria més brillant i una Laura Jane Grace amb menys geni però més ironia. Unconditional Love és rock pur, una cançó de carretera correcta, d’estil menys punyent però neta i polida.

546609_10150754662625021_2020354913_n

Al contrari del següent tema, Drinking With The Jocks. És pura esquisofrènia made in Against Me!, veloç i sense miraments, amb la veu rascada, el baix distorsionat com a protagonista i uns riffs de guitarra bojos. Osama Bin Laden As The Crucified Crist, és estil en estat pur. Obscura, sorollosa però ordenada, amb la veu embrutada i un ritme per moure la melena. FuckMyLife666 i Dead Friend són dues cançons molt semblants, rítmicament austeres i vocalment senzilles, amb chorus que acompanyen les frases importants i una melodia melancòlica. Two Coffins és la cançó més pessimista del disc. Amb la veu reverberada, una guitarra acústica i una bateria que acompanya, Laura Jane Grace escriu un vals de comiat per ser llegit pòstumament. Els riffs preciosos de guitarra, la veu recolzada per uns chorus rodons i la bateria sòbria de Paralytic States tanquen aquest conjunt de cançons més serioses i apagades. Black Me Out torna l’electricitat als nostres cervells al més pur estil d’Against Me!, amb la veu aguda i ronca, amb chorus fins, una bateria que acompanya des de la rereguarda i unes cordes seques i excel·lentment organitzades.
En definitiva, a banda de l’interès morbós que ha fet que uns quants escoltin i opinin sobre Transgender Dysphoria Blues, estem davant d’un disc que, encara que pugui semblar tot el contrari, ofereix un estil en la línia habitual d’Against Me! però molt ben renovat, més adult, més impactant i més dur. Més? Sí, molt més.

Text: Aniol Florensa / Fotos: Against me.

Extret del pedasu de blog de: http://fromthetrash.wordpress.com/

 

English version, for you AGAINST ME!

· If a group has generated so much excitement as dust from the middle of last year until today, which goes on sale , this group was Against Me! with its ” Transgender Dysphoria Blues” , a whole tantrum ( with a good sense of the word) of the evolved and revolutionized singer Laura Jane Grace . As is clear from the name of the latest album , Against Me! exploit more than ever with a hard drive and vindictive makeup perfectly with the blues radical dirty house brand .

The buzz past to discover how the band was the subject of Florida newspapers had splashed pink and more vomitiva music scene : Thomas James Gabel transsexualism . The answer to all this sensationalism and morbid is the song that opens the album , Transgender Dysphoria Blues , a fit of rage whether instrumental or vocal with eyes that attacked the singer since childhood . Output ri blunt weapon , with a direct and perfect melody , ropes offering a beautiful sound and a battery that provides constantly punching the faces of the most closed -minded . True Trans Soul Rebel , calm down first attack calmer rhythms , instruments clearer , brighter with a battery and Laura Jane Grace genius but with less irony. Unconditional Love is pure rock , a song right road style less sharp but clean and neat .

Contrary following subject Drinking With The Jocks . Esquisofrènia is purely made ​​in Against Me! , Fast and ruthlessly , his voice scratched , distorted bass and starring some crazy guitar riffs . As Osama Bin Laden The Crucified Christ, is pure style . Dark , noisy but orderly littered with the voice and rhythm to move the hair . Dead Friend FuckMyLife666 and two songs are very similar, vocally and rhythmically austere simple chorus with accompanying important phrases and melancholic melody . Two Coffins more pessimistic is the song on the disc. Reverberada voice , an acoustic guitar and a battery that accompanies Laura Jane Grace writes a farewell waltz to be read posthumously . Beautiful guitar riffs , the chorus is supported by a round battery sober Paralytic States bring this collection of songs and more serious blackouts . Black Me Out returns electricity to our brains in the style of Against Me! , His voice hoarse and sharp , with a chorus to a battery that came from the rear and cords dry and excellently organized .
In short, apart from morbid interest that has led some to listen and review Transgender Dysphoria Blues , this is an album that, while it may seem on the contrary, offers a style in line with regular Against me! but nicely renovated , more adult , more powerful and harder . More ? Yes , much more.

Text: Aniol Florensa / Pictures : Against me .

Deixa un comentari