Caliban “Ghost Empire”
30/01/2014 · Crítiques, News

calibanghostempire

· L’última obra de Caliban ens deixa freds. La banda alemanya segueix el seu lent però constant descens musical que va iniciar amb el “Say Hello To Tragedy” (2009) i que no ha parat fins a dia d’avui. Tenen encara algun moment de lucidesa i el so, en global, és el mateix de sempre, però musicalment han perdut gas i es van estovant de manera irremeiable, amb algunes tornades més pròpies dels Backstreet Boys que d’una banda de metalcore.
Amb “The Undying Darkness” (2006) i “The Awakening” (2007), Caliban va arribar al seu sostre. Les estrofes tenien un sentit, una direcció coherent, i les tornades eren melòdiques i suaus però estaven en plena harmonia amb la faceta dura i gutural. Això pel que fa a la comparació de “Ghost Empire” amb els altres discos del grup, però tal com diuen: les comparacions són odioses. Així doncs, analitzant únicament aquest àlbum el primer adjectiu que ens surt de la boca és “correcte”. És un disc correcte. Ben executat.Però els moments de canya són absolutament plans, i els moments de dolçor i melodia estan posats amb calçador. Mai han sigut un grup virtuós ni amb grans dosis d’imaginació, però quan feien les coses bé era una banda que donava gust de sentir. I ara sembla que facin música per inèrcia, perque toca, no hi ha res de nou en els seus últims tres àlbums, només fredor.
En aquest últim disc hi ha una mica de tot. Hi ha cançons remarcablement bones com King, Wolves And Rats o I Am A Ghost que marquen un camí molt sucós per on podria anar tirant la banda en futurs discos, on almenys s’intueix una força i una harmonia musical que ens fa recordar els vells temps de la banda. Hi ha peces fluixes i fàcils com Chaos-Creation, Nebel, i Devil’s Night. I temes “psè” com la resta, és a dir, irrellevants, que és un dels pitjors adjectius que se li pot posar a una cançó. En molts moments sembla que intentin copiar l’estil del metalcore més modern, sobretot en les tornades melòdiques, cosa que l´únic que fa és restar personalitat a la banda i ens demostra fins a quin punt van escassos d’imaginació.
No és una crítica ferotge contra Caliban. Fins fa pocs anys era una de les bandes europees que valia la pena seguir, però ells mateixos s’han anat autodestruint de forma voluntària. Malgrat això és un grup que ha estat a les nostres llistes d’iTunes des del principi i hi continuarà estant. S’ha de ser crític i conseqüent. I posant-nos seriosos, per molt mal que ens faci, Ghost Empire no és, ni de bon tros, el millor disc de Caliban ni un referent del metal europeu.

Text: Martí Folch i Aniol Florensa
http://fromthetrash.wordpress.com/

Deixa un comentari