Pixies “Trompe le monde”
11/09/2012 · Crítiques

Pixies-TrompeLeMondeCover

· Ho dic per adelantat, Pixies es un dels meus grups favorits. Ho aclareixo perquè encara que m’agradaria no puc ser tot lo objectiu que seria amb un altre grup. Ara si, entrem en matèria, Trompe le Monde va ser l’últim disc d’estudi d’aquesta gran banda, un disc que tornava a les seves arrels mes descontrolades i viscerals. En Francis i companyia, a cada disc, pujaven un graó, i per mi, aquest va ser el graó al cel. Podria parlar amb pels i senyals de cada tema d’aquest grandíssim disc, però intentaré centrar-me. Es un disc amb moltes pujades i baixades, amb puntejats molt Pixies, unes atmosferes que s’et emportaran a tomar pel cul i quan tornis en voldràs mes, pura droga.
Destacar, destaco tot el disc, però si us he de dir algunes cançons aleatòries per qui no els conegui, us diré què, Bird Dreams of the Olimpus Mons, es la perfecció feta música, la seva senzillesa es elegant a la vegada que crua, Alec Eiffel, es diu que es una cançó dedicada al dissenyador de la torre Eiffel, una cançó amb un canvi brutal, i què acaba com si els àngels et xiuxiuegessin les orelletes…
La meravellosa versió dels Jesus and Mary Chain, Head On, es com una bufetada de bon matí abans d’haver fet el cafè, trobem un  Francis rajant-se la veu i que per un servidor, es millor que la original, un temazo oiga… Però no es pot explicar amb paraules aquest discazo, ho sento, si voleu saber del que van mamar la meitat de grup de Shoegaze i rotllos d’aquests, escolteu aquest disc. Pura droga!

Text: Sergi Vila

Deixa un comentari