Apocynthion / God is an astronaut· Music Hall Barcelona 07/10/2013
28/10/2013 · Cròniques

Apocynthion

·Entrar a la sala  Music Hall i quedar envaït al moment per l’èpica i la grandiloqüència de la singular proposta dels madrilenys  Apocynthion és el que es diu, arribar i moldre. La seva particular visió del so post-black passa per reposar en les calmades aigües de l’ambiental i el shoegaze, per després explotar en unes incessants marees de  tremolors i descomunals tempestes de distorsions capaces d’elevar-te a un plànol sideral encara inexplorat per la majoria de mortals. Una banda que mereix més oportunitats i que, amb una proposta tan arriscada i ambiciosa com la que porten, no s’acovardeixen gens ni mica i saben donar el do de pit  sobradament sobre les taules.
Una gent excel·lent, dins i fora de l’escenari. Però els estels de la nit estaven encara per arribar per posar sobre la taula la seva vàlua com a caps de cartell. La sorpresa va arribar quan, l’ara convertit en quartet, es va transformar per a l’ocasió en quintet amb l’addició d’una guitarra extra per a ús i gaudi del respectable. Amb un so pràcticament perfecte, la sala mereix el seu mèrit també, els irlandesos GIAA van descarregar les seves delícies durant una hora i mitja en la qual van desgranar un set-list amb un encert exquisit. Compost de varis dels seus clàssics incontestables, van caure gens menys que 4 temes del seu insuperable All Is Violent, All Is Bright, i incloent una bona ració de cançons del seu nou disc Orings, de les quals haig de dir van sonar molt millor en la seva interpretació en directe.
Sumits en un festí de melodies preciosistes i ritmes  cavalcants, el públic  victorejava al quintet durant i al final de cada cançó movent els seus caps i els seus cossos a ritme d’una banda que ho va donar tot sobre les taules i va demostrar una qualitat fora de tot dubte. Moments tan assenyalats com el  Forever  Lost, el  Echoes o el  Fire  Flies  And  Empty  Skies, es van convertir en la comunió perfecta amb un públic totalment lliurat desitjós que aquest moment no acabés mai. Molt comunicatius i presentant cada cançó abans d’executar-la, se’ls percebia tan còmodes i amb tal química entre ells, que aquestes mateixes sensacions es transmetien per tota la sala creant un sentiment col·lectiu més enllà de la música. Nit per emmarcar.

Text: alex Caballero Foto: Alex Caballero

Deixa un comentari