M.O.D. / 8 Onzas / Rocksound Barcelona 10/02/2014
13/02/2014 · Cròniques

mod_2

· Dilluns dia 10 de Febrer del 2014, Method Of Destruction capitanejat pel gran Billy Milano (frontman de Sod i Mod)  decideix  fer una visita a la nostra ciutat comtal, més concretament a la sala Rocksound, dintre de la seva extensa gira per Europa, gràcies a la productora musical catalana HFMNCREW.
Una vegada dins la sala Rocksound, desprès de mirar el marxandatge de MOD, i així visualitzant  més o menys per sobre, podríem dir que el públic  metaller/crossover/ hardcore  assistent a la sala rondava entre els 30 i 50 anyets d’edat,  salvant algunes excepcions, i venia d’arreu de Catalunya per gaudir d’una nit Milanensa.
La primera banda en sortir a l’escenari va ser 8 Onzas, és una banda de Barcelona que practica un hardcore amb moltes influències metal. La veritat és que toquen de meravella i van desprendre un so atronador. En les seves files vaig poder reconèixer en Raul, que també es el baixista The Defense. La veritat es que a estones em van recordar a bandes com Morning Again o Culture. En resum, molta tralla i molt ben tocada.

8onzas
Seguidament , ja amb la sala a vessar de gent fent caliu, va aparèixer Billy Milano i la seva nova formació de MOD. Billy Milano lluint una bona barba frondosa i amb mitja melena, va començar fent una breu introducció dient que MOD era la primera vegada que tocava a Espanya i, tot seguit, començaren el show amb la cançó Bubble Butt . Podem dir que el concert es va centrar en tres àlbums: Usa for Mod, Gross Misconduct, Rhythm of Fear i versions de SOD i Fear. Durant aproximadament una hora i quart varem poder escoltar grans clàssics com: Get a real job, Thrash or be thrashed, Dead end, No glove no love, True colors, Step by step, Aren’t you Hungry, Hate Tank …

mod_3
Desprès de portar quatre cançons si malament no recordo, coses que passen quant toques en directe, alguna cosa va passar amb l’amplificador de baix, que va deixar de funcionar. I mentre anaven a buscar un altre capçal per solucionar el problema, el senyor Milano va agafar la flying guitar i ens va delectar amb  Ode To Harry del disc Usa for MOD i bastants DeadBallads songs, mentre no parava de parlar amb el públic .
Crec que el moment mes àlgid de la nit va ser quan, un darrere l’altre, van començar a tocar versions de SOD. La gent es va tornar boja i no va parar de poguejar i fer moshing, es notava que molta gent estava esperant aquest moment. Les versions en concret van ser: Kill Yourself, Pussywhipped, Milano mosh, United forces i, com a bis, Fuck the middle east. i, com a bis, Fuck the middleast.

mod_12

Això sí,  podem dir que el públic assistent, que va rondar les 120 persones, estava cultivat musicalment amb la discografia de MOD I SOD, en tot moment va estar totalment entregat a la banda des del primer segon i fins a la finalització del concert, cosa que va enriquir molt el concert gaudint així de molta ballaruca i bon rotllo.
La veritat és que es notava que aquesta nova formació texana de MOD ho portava tot molt ben estudiat, tant pel setlist com per l’increïble so compacte i contundent que irradiava. Ho van donar tot sobre l’escenari, sobretot el guitarra, que no parava de moure’s amunt i avall , amb una indumentària al més pur estil Suicidal Tendencies.
Per finalitzar la vetllada, en Billy Milano molt amistosament va rebre en la paradeta de marxandatge a tot aquell que es volgués fer una foto amb ell o per què li firmés algun disc de la seva extensa discografia, cosa que no vaig desaprofitar.
Sortint de la sala amb un somriure d’orella a orella, molt satisfet i content d’haver pogut  assistir a aquest meravellós concert de MOD, ja que vés a saber si algun dia tornarà per nostres terres, vaig fer camí cap al metro amb destinació CARMEL, la meva morada.

https://www.youtube.com/watch?v=aG0myofG54A&feature=share

Text: Sergi Escarmis / Foto: Sergi Escarmis

Deixa un comentari