AT THE DRIVE-IN – Razzmatazz (BCN) – 10/04/2016
20/04/2016 · Cròniques, General, News

Captura de pantalla 2016-04-20 a la(s) 08.23.28

La carrera dels At The Drive-In em recorda una mica a la que poc abans va tenir Refused, 2 discos bastant impecables dins el seu estil, un tercer que ho peta de forma descomunal i, al pocs mesos, la dissolució de la banda (pel que sembla per desmotivacions vàries) mentre els seus darrers treballs s’anaven convertint en mítics per un públic cada cop més majoritari.

Però a aquestes altures de la pel·lícula ja passo d’entrar en el debat de si la reunió de turno és èticament acceptable, de si hi han de ser tots els membres originals de la banda o no per a que un notari li doni el vist-i-plau, que si no graven res és perquè van a per la pasta, etc., etc…. Cadascú que sigui conseqüent amb les seves opinions, respectables totes elles, i tant amics!!

Per la meva part, jo sóc dels que el “Relationship of Command” (2000 – Grand Royal/Virgin) li va volar el cap, dels que va confiar en ells com a possibles salvadors del nou mil·lenni que començava amb el pessimisme de la ressaca post grunge noventera.

Per tant, i al no haver-los vist mai en directe, la cua que hi havia per entrar al Razz se’m va fer interminable, el nerviosisme aflorava esperant que apareguessin a escena qual groupie teenager esperant al Justin Bieber de turno.

I és que certa incertesa també hi havia, arrel de l’extrema passivitat d’alguns membres en el concerts realitzats en l’última reunió de fa quatre anys, i l’enèsima espantada d’en Jim Ward -el guitarrista no pelocho- moments abans d’iniciar la gira [substituït per Keeley Davis, el qual va estar precisament amb Jim Ward a Sparta, grup que va formar al deixar ATDI al 2001, substituint Paul Hinojos, baixista d’ATDI i que a Sparta tocava la guitarra, i que se’n va anar a The Mars Volta, l’altre grup que es va originar al separar-se ATDI, aquest concretament format pels 2 membres pelochos………vaya, que les relacions d’aquesta gent s’assemblen més a la d’una família de telenovel·la veneçolana que a la d’un grup de rock!!!]

Captura de pantalla 2016-04-20 a la(s) 08.24.40

Però qualsevol incertesa que pogués haver-hi, per mínima que fos, va quedar diluïda a l’instant: només sortir a escena, Cedric Bixler-Zavala pica amb energia el peu de micro contra el terra diversos cops, i aquesta energia la va mantenir fins al final, pujant pels amplis, saltant al públic, anant de banda a banda d’escenari, fent que oblidéssim que portàvem 15 anys sense ells.

I què dir de l’altre pelocho, el guitarrista Omar Rodríguez-López, el més criticat en els concerts de la reunió de 2012, i que tampoc va parar en tot el concert, mostrant un estat de forma envejable.

Potser ja ni cal parlar del set-list, no?, tots sabeu lo que hi ha…i és que començant amb “Arcarsenal” i “Pattern Against User” ja ho tenien tot guanyat!! Van caure gairebé totes les del “Relationship” (fins hi tot el bonus “Catacombs”); “300 MHz”, “Metronome Arthritis” i “Proxima Centauri” de l’EP “Vaya” (1999 – Fearless Records) i els 2 hitazos del seu segon treball, “In/Casino/Out” (1998 – Fearless Records)…i pel final, “One-Armed Scissor”, amb tot el Razz saltant i cantant com si el món s’acabés aquella mateixa nit.

Captura de pantalla 2016-04-20 a la(s) 08.24.15

Ah, i tot d’una tirada, sense bisos ni hòsties…l’Omar anava creant petites ambientacions abans de cada tema, a modo de intros semi improvisades, i a per la següent!!!

I una última cosa que encara els honra més (i que en el moment no me’n vaig assabentar!!), van tenir un record pels nostres Aina, als quals van demanar compartir bolo al 2001, poc abans de deixar-ho fins a dia d’avui!!!

Captura de pantalla 2016-04-20 a la(s) 08.23.39

Text: Manel Artigues

Foto: Manel Artigues

Deixa un comentari