Conversa imaginària sobre festis catalans…
04/03/2014 · Cròniques, General, News

Una terrasseta qualsevol, a un poble qualsevol, a una hora qualsevol, entre tu i jo…

JO: Buah tiu… tinc unes putes ganes de que comencin els festis Catalans…

TU: Quer, comor? que son els festivals catalans?

JO: Els festivals catalans (dins l’àmbit que jo et proposo) son aquells que estan fets a la nostra terra, aquells festivals que estan pensats i repensats per unes poques persones que normalment son col.lectius sense ànim de lucre, i que per al nostre gaudiment personal, s’estrenyen el cinturó, gasten el seu temps, gasten les seves pròpies peles i molts cops (masses) en surten malparats. Tot i així, no n’aprenen, i any rere any segueixen amb l’il.lusió de tornar a fer un festival com deu mana a la nostra terra.

TU: Ah si… i perquè son tant importants?

JO: Son tant importants primerament pel que dèiem, la gent que ho organitza, son quatre bojos que creuen en la música des de el romanticisme que fa que cada any es matin per obrir les portes d’aquests recintes, son tant importants, per les bandes que venen, ja que sense ells, no hi ha un nosaltres, i sense nosaltres, no hi ha un ells, son tant importants perquè si un fatídic dia no hi son, haurem de viatjar XXXX kms per veure el que ens havien muntat al costat de casa nostra, i ens hi deixarem tres vegades mes que no pas si els tenim aquí aprop. Son tant importants perquè estan fets per a gent de carn i ós, gent que any rere any, aprenen de les errades, i fan que l’any següent no es repeteixin, son tant importants perquè la gent que els fa, no s’asseuen a mirar-lo des de casa, i a contar els calers per a la seva nova caseta a no se on, la gent que ho fan, estan allà 5 dies abans muntant ferros i lones, i 5 dies després desmuntant ferros i lones, i durant el festival, no s’estan a fer pogos i birres, ells estan com a vigilants perque a tots els assistents, NO US FALTI DE RES.

TU: Ah si? i això no ho munten els currantes de l’ajuntafems… coi, no ho sabia… i que hauríem de fer nosaltres com a públic?

JO: Collons titoles, doncs recolzar-los en totes les seves formes, compartir els seus cartells, assistir-hi, donar suport, fer el que sigui perquè mai acabin.

TU: I tot això perquè? Ja se que hi han aquests festis, però al mon n’hi han de molt mes brutals!

JO: Si clar, i no s’hi ha de deixar d’anar, però es molt diferent, que una marca com podria ser Monster (no se si patrocina quelcom, es un exemple només) sempre tindrà molts mes calers, que un col.lectiu de 5 persones de Navarcles, 8 de Vidreres, 6 de Berga, o 9 de Sant Feliu de Guíxols. La gent que munta els festivals petits, es podrien estar tocant els rodons a casa veient “Regreso al futuro III”, però no, actuen, es mouen, parlen amb establiments del poble, amb ajuntafems, i amb tot tipus de gent que pugui donar un cop de ma a aquestes iniciatives tant lloables.

TU: Xaxi Sergi, mola, però tants festis, jo al paro, vols dir que tindrem pasta per a tots?

JO: Aquests festivals, tenen un preu simbòlic, (si els tenen) recordem i apuntem amb negreta que són sempre SENSE ÀNIM DE LUCRE, només es recapta diners pel del pròxim any. Amb la pasta que et gastes per anar al Groez, tens per aquests 4 festivals durant 4 anys seguits titu, Rock n’ Board (Navarcles), Punk al bosc (Berga) Sant Feliu Fest (Sant Feliu de Guíxols) o Actitud Fest (Vidreres). Amb la pasta que et gastes de birres a dins al Groez, et pagues 4 vegades mes aquí, (per no comentar, que no es fan cues, i les persones que fan cua solen ser d’aquí, així que a mes, no has de parlar en angles “wachipei” per a dir-li a un tio que la seva samarreta mola, o a una noia que si estudia o treballa) i a sobre amb la pasta estalviada, et pilles dos vinils a una distri (de persones físiques que encara creuen en la música de veritat) i segur que et regalen un cd i tres pegates que molen taco.

TU: Collons, doncs ho veig bastant guai… però vaja pal si duren dos o tres dies… pujar i baixar del festi, val pasta, i no podem privar, i això no es gens punX…

JO: Collons nen, ets mes negatiu que les notícies de telemierdacinco, t’explico perquè estàs a la parra… aquests festis estan pensats per a gent com tu i com jo, gent que els hi mola el pitrake i que saben que una bona festa, acaba a on comença, per això, els que duren varis dies, tenen a dins el recinte, zones d’acampada, (si, tendes de campanyes Two Seconds, rises amb el del costat, companyerisme a tope quan se’t a acabat la Fanta llimona, o el paper…i fins i tot, si t’has fet una cresta guapa, potser lligues… ) o si no ho tenen, segur que et faciliten llocs al poble, a on dormir no signifiqui un ultratge a la teva cartera, o si ja ets un tiu megaendollat, fijo que hi ha penya que us ofereix un racó de casa per a fer la dormideta.

TU: Qui em va parir tiu, doncs ho veig de puta mare… I dius que aquest any en fan algún per aquí…?

JO: Clar nen! i amb uns cartells, que tiren enrere, ja han començat a sortir les bandes que tindrem aquest any a alguns festis i fot por el que se’ns ve a sobre, alguns dels que ja tenim constància, per exemple, Blowfuse, All Became Dust, Go Veterans, The Wax, a Navarcles, ROCK N’ BOARD, a on a més, hi posen un Skatepark amb premis i molt bonrrollisme, i una baixada per a longboards que sempre es la bomba.  Al Actitud Fest de Vidreres, alguns noms són, Adolescents, Zephyr Lake, Zombi Pujol, Violets, Estricalla o Xmilk… i encara ens queda saber que ens portaràn al Punk al Bosc, o al Sant Feliu Fest… que tiu, ja t’has convençut o t’he de posar algun video perquè vegis que s’hi cou en aquests llocs…?

TU: No tio, no cal…

JO: Collons, nen, estàs al paro, a casa teva no et volen veure, demana una altre birra (que aquesta te la pagues tu) i mira això…

TU: Joder!! Quin puto pasote! vaig a mirar de robar una Two Seconds al Decartón, que passo de quedar-me sense lloc! Deu!

JO: Eh! Cabronás! que no has pagat les birres!

 

En fi… al meu humil parer, son tot festis brutals, son unes festes collonudes, i sempre t’emportes un grandíssim record del viscut, així que… ENS VEIEM ALLÀ AMICS!

 

Text: Sergi Vila / Vidiut: Actitud Fest, Nina Monteso, Olga Roca.

Deixa un comentari