Volíes hardcore i punk! Som-hi, Entrevista a Bolson!!
10/05/2016 · Entrevistes, General, News



Bol2

Bolson van publicar no fa gaire “Camí enlloc”, el seu segon disc i sense dubtes un dels millors treballs de hardcore punk fet a Catalunya dels últims temps. La maduresa i la riquesa sonora serien els dos elements que més destacaria d’un àlbum rodó. Els deixem doncs que ens ho expliquin en primera persona i sense possibilitat de malentesos.

El vostre disc anterior es va publicar al 2012. Què ha estat fent Bolson durant els darrers anys? Encara assageu al local de Sants on us vaig entrevistar fa temps?

L’anterior disc el vam llançar al maig del 2012 i, des d’aquell moment,  hem estat treballant en els temes nous i fent bolos. Actualment assagem als  locals de Bandasonora, compartint local amb Drink Hunters, Crack del 29 i Mateolika.

Haveu canviat de bateria, oi? Ara veig a un noi més jove que la resta de membres ;) Què va passar llavors amb en Marc Bolson?

A finals del 2013 l’anterior bateria, amb qui havíem composat la majoria de temes de “Camí enlloc” va marxar, i a principis de 2014 vam fitxar en Guillem (Green Buds) perquè s’afegís a la familia Bolson. És un noi jove (uns vint anys) amb un talent desbordant i amb molta energia, cosa que ja ens ha anat bé, perquè alguns ja estem una mica grandets… jajajaja

L’anterior disc el va publicar Rock de Kasba, però per aquest us haveu decidit per l’autoedició. Per algun motiu en particular?

Ens ho hem editat nosaltres perquè ens ha sortit més econòmic.

“Encara pots cridar” és un títol que deixava la porta oberta a l’esperança però “Camí enlloc” és un títol molt més pessimista. Què voleu explicar amb la idea aquesta del laberint?

Sí, el títol fa referència a aquesta sensació que hem tingut molts de “pareu el món que jo em baixo”, estem parlant de la humanitat, de la decadència, el crepuscle de la civilització, la sensació que això s’acaba, que la cosa s’ha liat massa i no porta enlloc. Estem massa separats del contacte amb la terra, de la producció de l’aliment, de la construcció de la vivenda, ho hem delegat tot a grans corporacions que ens organitzen la vida…

És un títol que es pot entendre de forma pessimista, però llegint les lletres de les cançons t’adones que hi ha esperança, ganes de fer un món nou, de començar de zero… De fet a la portada, el laberint simbolitzaria aquest “camí enlloc”, però hi surt un ésser humà que escapa.

BOLSON_1

Volia felicitar-vos pel resultat final de l’àlbum. L’anterior disc ja em va agradar molt però opino que amb “Camí enlloc” us heu superat, gràcies especialment al gran dinamisme dels sons de guitarra i a la veu d’en Pau (qui ja no força quan veu que no arriba). Podríem parlar de maduresa? Quan de temps haveu dedicat a composar i polir cada una de les 10 cançons que inclou el CD?

Gràcies, en aquest disc hem trobat tonalitats en les que la veu està en un registre més còmode (anem aprenent i coneixent els nostres límits), la guitarra ofereix un so que  aporta originalitat i és capaç de cobrir l’ harmonia incorporant elements melòdics. El que ha canviat respecte l’anterior disc, són el baixista, en Kastor (The Cangrejos) i  el bateria, en Guillem (Green Buds), que aporten a la base rítmica, rapidesa, contundència, precisió i  detalls molt imaginatius.

Podem parlar de maduresa, el so està més polit i és un disc més homogeni que l’anterior,  cal dir que ha sigut molt important en el resultat del so, la mà del nostre productor Seiki, qui ha cuidat tots els detalls ja des de la pre-produció, enregistrament, edició, mescla i  masteritzat. En aquest disc ens hem decantat més cap al hardcore melòdic, ha sigut un procés natural, no preconcebut, ha sorgit així per la naturalesa de les persones que som ara a la banda i pel resultat de, en el cas d’en Zuri i en Pau, portar molts anys tocant junts.

Hem estat composant des del 2012 fins el 2015, bona part dels temes com ja hem dit els vam crear amb en Marc, però al marxar a finals de 2013 ens vam veure obligats a buscar un altre bateria, qui es va aprendre els temes durant el 2014, així que han sigut tres anyets, amb el canvi de bateria inclòs, alguns contratemps i sense deixar de tocar en directe.

De fet, hi trobem temes molt treballats que superen els 4 minuts de duració (com “Ara sense tú”) o fins i tot arriben als 6 minuts, com la final “Viure”. Tenint en compte que no és habitual que les cançons de punk-rock superin els 3 minuts, què teniu que al·legar al respecte?

Bé, tot i que les nostres bases són de punk-rock i hardcore melòdic, també hem escoltat i escoltem estils diferents de música en el nostre dia a dia, i això fa que tinguem una visió, o concepció força oberta de la música que fem. Els temes han sortit així, intentem crear escoltant el que la cançó demana i no estem massa pendents de mesurar el minutatge.

Bolson

Parleu una mica de les col·laboracions del disc…

Hem portat gent propera que ens mola com canta, l’Aaron dels Drink Hunters a “Trencar-ho tot”, En Jordi de Crack del 29 a “Somriures”,  l’Angel Dis de… no sé toca amb molts grups, jajaja, ha col·laborat a “Tot allò” i la Paula Sendim cantautora i companya del guitarrista ens ha donat un cop de mà a “Viure”. En Carlitos de Rutwailer va colaborar amb el saxo al detall del final del disc.  També vam fer una sessió de “griterio” pels coros en grup, que va ser molt divertida!

Per al tema “Roda” haveu gravat un videoclip. Podríeu explicar una mica quin és el concepte del mateix amb les dues noies fent karate al vostre costat?

Era una idea que se’ns va ficar al cap i que creiem que podia funcionar a nivell estètic i a nivell conceptual o de missatge ja que la part final del tema parla de lluitar contra l’enemic intern que tots duem. També volíem que hi hagués presència femenina en la nostra música.

He vist al vostre facebook que en Justin Bieber és fan dels Bolson ;) com us ho expliqueu? Sabeu d’algun altre personatge famós que segueixi a la banda?

Touché, bona memòria! Moltes gràcies per les respostes i espero que ens retrobem aviat!

Aquí podeu escoltar “Camí enlloc”

Text: Jordian Fo.

Deixa un comentari