No More Lies “In the shade of expectation” B-core
30/01/2014 · Crítiques, General, News

1502751_633642440037016_1868880368_o

· No puc recordar la primera vegada que vaig escoltar el nom de No more lies, segurament seria a la meva època mes Sepulturera i aventurera, en la qual, encara pensava que els Corn Flakes eren ianquees, i que a Catalunya, a més de quatre o cinc grups, tots feien Rock Català. La cosa va canviar quan vam anar a parar al Sant Feliu Hardcore Fest al any 99, a on vaig quedar tocadíssim veient a grups del país fent aquella música que tampoc havia escoltat mai, i aquí diria que va ser a on vaig veure per primer cop als No more lies.

Aquest preludi vol deixar clar, que a la zona de Sant Feliu sempre hi ha hagut una genètica especial en el que a grups es refereix, gent que ha buscat el més enllà, la volta de femella (tuerca) que per a molts, no calia, però que qui la feia entrava en un terreny purament musical diferent. I aquí entra aquesta genètica de la que us parlo.

I ara, uns 15 anys després, m’arriba a casa aquesta santa obra mestre que es diu “In the shade of expectation”. Hi ha formacions que sempre et fan patir esperant el seu nou disc, formacions que no vols escoltar nous treballs per por a perdre la màgia d’aquells primers treballs que et fas tant teus que mataries si algú parlés malament d’ells. Doncs aquest no es el cas de No More Lies, que han tornat no a pujar a on eren, m’atreviria a dir que han fet dos esglaons mes.

Estem a davant d’un disc molt elaborat, ja que a darrera hi ha tres ments pensants que han fet d’una pedra, una magnífica i brillant bola de billar negre amb el número 8 encastat a dins. En Santi García veu, guitarra i ànima del grup, en Màxim Triviños a les quatre cordes sempre imponent i perfeccionista, i a les baquetes el gran bateria Roger Ortega, ens tornen a fotre un cop de puny a la cara i despertar-nos del shock amb un got d’aigua freda anomenat “In the Shade of expectation”.

430471_293892557345341_302551218_n

El seu estil es molt inclassificable, no m’agradaria titllar-los ni penjar-los cap etiqueta, sonen a No More Lies, i amb això en tenim prou, malabaristes de ritmes difícils i puntejats a vessar d’emocions contingudes, els NML no ens deixen un maleit respir en aquest disc, començant amb “Spiral Desidia”, a on ja t’adones, que si, que han valgut la pena aquests nou anys d’espera, i,  que segueixen aquella bonica formula del seu esperit introspectivament efectiu, ja que a primera oïda no t’adonaràs de tots els detalls i secrets que aquest disc amaga. Canvis de ritme, canvis de ànims, però sempre sense pujar el peu del accelerador, “The urgency has gone” t’encandilarà amb un estribillo que es queda a la primera, i amb un veu d’en Santi que t’entrarà a la part esquerre del cervell. La cançó que porta el títol del disc, comença matxucant bateria a sota d’un puntejat que a vegades et recordarà als millors temps de Pixies amb aquell punt de picardia tant Sant Feliuenc, i que com es d’esperar, no para de pujar i pujar… m’encanta la presencia i só que li han tret al baix, i la matxaconeria barruera del Roger a la bateria.

“Daily smile commitment”, parades, rapidesa, puntejats ràpids, i aquella veu que tant ens agrada… res, que no vull seguir tema per tema, perquè penso que les meves paraules mai arribaran a descriure el que pots sentir escoltant aquest discazo, el que si diré, es que TOT son temazos, i que no permeten un sol baixón a tota la reproducció. En total 10 temes, 10 temes que t’entren al cor, i et recorden perquè aquest grup, sempre ha estat un grupazo de PE A PA. Es un disc sortit de Ultramarinos, amb tot el temps que necessita una bona obra per a tenir la cocció perfecte, i amb això, amic, saps que no hi ha fallo possible. Només em queda felicitar-los per la feina ben feta, i tibar-los les orelles per tenir-nos tant de temps sense les mentides mes agosarades de B-Core.

Lluis Torroella

Per favor, compreu aquest disc, aneu als seus concerts, (dia 8 de Març als Carlins de Manresa) fem-los sentir, que nou anys son masses per a treure un disc, i que el seu material, es una aposta segura. No More Lies, son molt i molt grans, l’experiència es un grau diuen, i aquí en teniu la prova.

* Volem donar les gràcies a B-Core per confiar en el nostre criteri i enviar-nos aquests pepinazos a l’oficina. Gràcies.

Text: Sergi Vila / Foto: No More Lies & Lluis Torroella

 

Deixa un comentari