One life one sentence / Oblivion / Brutality will prevail / Estraperlo Badalona 11/01/2014
12/01/2014 · General

poster

Primer concert de tralleta bona al Estraperlo del 2014.

Ahir nit tocava fer el viatget cap a una de les sales mes emblemàtiques de l’escena a Catalunya, la ja coneguda i reconeguda Sala Estraperlo, a la qual, ens tenien preparat  un menú que feia que la saliva et caigués pel costat de la boca sense poder fer res contra aquest sentiment. Com a plat fort, venien de una gira “mogudeta” els britànics Brutality Will Prevail, que ja feia preveure que hi hauria una bona afluència de personal, per altre banda i des de les nostres terres, dos dels durs de l’escena, com són els “Olesopontdeviluesparraguebarcelonins” One Life One Sentence, i per acabar d’adobar la sala, els Oblivion, una gent que havia escoltat fa temps, i que tenia moltes ganes de clavar el dent en directe.

obli1

Van començar amb el seu particular desembarcament de Normandia els Oblivion, amb un nou cantant, que de bon principi si estava una miqueta mes cohibit, però que al segon tema ja es trobava com en Pere per se casa, aquesta gent van portar una energia que en qüestió de segons estava transmesa a un públic que va gaudir de valent amb el seu espectacle. Si, la meva càmera va fer poques fotos per al perill de volar pels aires, però res, de pitjors n’hem sortit, seguim.

obli2

Oblivion van fer un show curt però mes intens que posar-te cera a la zona púbica i que t’ho arrenqui en Bud Spencer, crus, i directes, i amb un hardcore amb una mala llet que ni el meu pare quan veia les meves notes, es van fer amb el control absolut dels allà presents, res més se’ls pot demanar tenint aquest nou membre a la formació, que per a mi, com a conjunt, van funcionar perfectament. Em va flipar el directe d’Oblivion, i sé de segur, que els seguirem la pista de ben aprop, bona gent, bons músics, i actitud 100%. Ole per vosaltres nois, vaja putes fieraques. I per a més bones noves sobre aquests individus, en res entren a gravar material nou a Bloq. Estudi, així que com diuen por ahi, estigueu al lloro que pinten bastos.

 

 

olos1

Torn dels One Life One Sentence, aquest combo ja es un clàssic a la meva vida, potents i cabrons a parts iguals, es van emportar una mica la part lletja del pastís, ja que no se perquè, i donat que el seu so es per reventar-te la cara contra una paret, la gent es va quedar mes quieta, no se, potser no ho acaben d’entendre, o ves a saber. La qüestió es que van sortir com iaia que va a les rebaixes, entrar, matar, i sortir per potes. I collons nen, al·lucino amb el potencial dels O.L.O.S. amb un show net i refinat, van pujar els nivells al tope, tots estaven entregats i no hi havia gos que els fes lladrucs. Ens van presentar la seva demo que ja tenim ben escoltada i que es part d’un 2013 molt prolífic per a les bandes de per aquí, i alguns temes nous, cosa que sempre agrada. Amb una posada en escena d’allò mes pro, perquè els putes, ja se la saben llarga, a mi em van deixar amb ganes de mes, però bueno, hi hauran molts mes bolos seus, perquè la qualitat que desprenen, va molt buscada.

* Especial amor cap en Oleguer, que em sabut que deixa la banda per motius personals, i des de 1234! només li volem donar molta sort, i que tot sigui per a millor! Salut benparit, ets un musicazo com la copa d’un pí!

olos2

I va arribar el torn de Brutallity Will Prevail, un grup que jo no tenia gaire controlat, sé que algú em va passar un cop un CD, però ni recordo qui va ser, ni quin àlbum era. Els 5 monstres de Gales van sortir ja amb una sala que els esperava amb ganes, amb un bon tour a darrera, i amb el cansanci que això comporta, van sortir com si fora el seu primer bolo, arriscats i segurs en el mateix percentatge, van fer temes de tots els seus discs, que la gent van poder gaudir i viure amb el quintet britànic. Van haver-hi moments de tot amb BWP, però si hi ha una cosa que tots recordarem d’aquest concert, va ser aquell home, aquella persona, aquell personaje, que no sabia ni ell mateix a on era ni que feia, si, tots sabeu de qui parlo, el homenet amb pintenta de Lolailo que es va enganxar al frontman de Brutality i el va ajudar a confeccionar tant perfecte show. Allò si que va ser Brutality joder, m’agradaria conéixe’l i saber com va acabar allà, perquè feia aquelles coses, i quants blaus te avui al cos…

En fí, una gran nit com sempre a Badalona, amb gent maquíssima i molt estimada per al que escriu el text, i sobretot aquest sentiment de que la penya que fa música d’aqui, son uns putos fieres. Porta’m ianquees, porta’m britànics, portam a qui vulguis, ahir van haver dos grups que van demostrar una gran professionalitat i temple, i no, no eren pas de fora. Visca el puto underground que em fa tenir nits com la d’ahir. Ole.

Text: Sergi Vila / Foto: Sergi Vila

 

Deixa un comentari