Recomanació: Loscil “Sea Island”
02/12/2014 · Crítiques, General

Ja li tenia el peu al coll fa molt de temps a aquest senyor, i coses de la vida, avui per h o per b, ha retornat a les meves oides amb el seu nou treball, “Sea Island”.  El vaig descobrir de pur rebot a una botiga de la capital, a on va sonar i vaig demanar al botiguer que era allò que captivà follament les meves oïdes! ell em respongué, lo nou del Scott Morgan, “vaja!- vaig pensar jo, com si fos el seu cosí, i com si jo l’hagués de conèixer al seu cosí…” M’ho vaig apuntar, Scott Morgan, vaig buscar i em vaig enganxar molt fidelment al “Endless Falls” del 2010 crec. Però avui parlem del més nou, el “Sea Island” tot i així us situaré de qui es l’Scott.

Scott Morgan es l’home darrera les màquines de tot aquest projecte anomenat LOSCIL, (es diu que es per Looping Oscilator)  que anteriorment fora bateria i guitarra de la banda indie/folk, Destroyer, i que porta la “friolera” de vora 15 anys fotent xixarreta de la bona amb aquest projecte en solitari. No es rock, ni res així, es música drone que crea ambients i que t’hi fa sentir cinematicament a gust.

Segons Wikipedia Cinemàtica:

“La cinemàtica (del grec κινεω, Kineo, moviment) és la branca de la física que estudia les lleis del moviment dels cossos sense considerar les causes que l’originen (les forces) i es limita, essencialment, a l’estudi de la trajectòria en funció del temps. L’acceleració és el ritme amb què canvia la velocitat. La velocitat i l’acceleració són les dues principals magnituds que descriuen com canvia la posició en funció del temps.”

 

Així que els que espereu guitarres, aneu malament, però proveu aviam que us sembla aquesta joia. Amb el seu nou treball “Sea Island” ens transportarà a inhòspits paratges carregats de fredor, de intensitats baixes i altes, i sobre totes les coses, d’una calma que et posa la pell de gallina per la seva immensitat, intimitat i extremada delicadesa… Loscil et fa sentir estirat a la molsa verda, mentre veus caure la neu per sobre de la teva pell sentint que ni el fred, ni la calor et poden tocar. Dins aquest ambient gèlid, contrastat amb la calor d’alguns sons, et transporta, et relaxa, et fa pensar… es difícil catalogar algo tan bell com el que ens regala Loscil, m’és molt difícil, podria titllar-ho d’extraordinari, i potser, al meu parer, em quedaria curt. La harmonia i bellesa dels seus paisatges, estan fets amb tant cura, que costa pensar que es pugui arribar a aquest nivell musical.

Un disc 10/10, calma per estar per casa, acompanyats o no, o fent feina, o llegint, o simplement escoltant-lo, el gaudireu de valent.

Es una santa joia.

Text: Sergi Vila

KRANK191_5x5_300dpi

 

Deixa un comentari